Hi ha més dones que prenen medicaments que no pas homes. Aquesta diferència es produeix, principalment, per la prescripció mèdica dels mateixos. A partir dels quinze, gairebé sis de cada deu dones prenen medicines que els han prescrit. En canvi, els homes que ho fan són cinc de cada deu. Són aproximadament deu punts de diferència. Aquesta major medicació, malgrat el que podríem pensar, és més pronunciada en la població jove i jove-adulta: entre els 15 i els 44 els homes es mediquen en un 23,3% dels casos, mentre que les dones ho fan en gairebé un 30,8% d’ocasions. El diferencial en la medicació es redueix a partir dels 45 i és inexistent a partir dels 75, quan el 95% de la població pren algun medicament per prescripció mèdica. La medicació sense prescripció mèdica és molt més similar en funció del sexe i és presa per dues de cada deu persones a partir dels 15. Adquireix importànica entre la població de 15 a 44 a partir d’aquella edat (i al contrari del que passa amb la medicació prescrita) en disminueix l’ús. D’altra banda (i també al contrari del que succeeix amb la medicació prescrita), a partir dels 65 s’incrementa la feminització de l’automedicació. A partir dels 75 la medicació sense prescripció mèdica és usada pel 8,0% dels homes i el 9,3% de les dones.
