La majoria d’àmbits culturals presenten una característica comuna des d’un punt de vista de gènere. La pràctica quotidiana cultural està feminitzada, però a mesura que augmenta la professionalització, visibilitat i prestigi, el domini femení passa a ser masculí, i en alguns casos l’exclusió de les dones és tant o més pronunciada que en àmbits tradicionalment protagonitzats per homes a tots els nivells. L’escassedat de dades sobre les persones protagonistes en els diversos nivells d’activitat cultural (especialització, professionalització, sindicació, participació, exposició o contractació, entre d’altres), fa difícil mostrar aquesta dinàmica en el seu conjunt. En aquest cas es pretén mostrar aquesta “piràmide” en el cas del cinema. Així, a la “base”, comprovem com les dones són una lleugeríssima majoria de les persones que van al cinema freqüentment. Aquesta predisposició es tradueix en els estudis superiors i l’ocupació, que és femenina en el 60,4%. El nivell de màxim prestigi cultural (el vèrtex de la “piràmide”) està representat pels premis Gaudí, on les dones encara són menys i passen del 39,3% de la professionalització al 33,3% dels guardons.
