Garantir que hi ha prou escoles públiques per a escolaritzar els nens i nenes més petits de 3 anys és, en primer lloc, un dret d’aquests nens i nenes. Però també és una política de socialització de la cura, en aquest cas de la petita infància. Al nostre país estem molt lluny de tenir d’aquest dret educatiu i de cura. L’escolarització ha augmentat de forma continuada els darrers vint anys, passant del 27 al 39%. Però només una part d’aquesta escolarització és pública. Tot i que tendim a pensar en l’escolarització dels més menuts com una opció individual sense altres implicacions, el cert és que l’Enquesta a la joventut de Catalunya mostra el contrari. Són les famílies joves amb majors ingressos les que en major mesura escolaritzen els seus infants (superant la barrera del 50%) i aquesta escolarització decreix quan decreix el nivell econòmic en aquestes llars. Les llars amb menors rendes escolaritzen els seus nens i nenes menors de tres anys la meitat del que ho fan les més benestants.
Evolució de la taxa d'escolarització a l'educació infantil de primer cicle segons tipus de centre. Catalunya 2000 - 2019
Percentatge de joves fins als 34 anys que porten els fills/es a la llar d’infants, segons ingressos anuals de la llar. Catalunya 2017.