Ser bona estudiant no és garantia d’arribar als nivells més alts del món acadèmic. Això es podria deduir d’aquesta gràfica, que mostra com les noies són majoritàries a la universitat, de fet les noies són majoria entre les persones titulades de grau i màster. La proporció és igualitària pel que fa a les tesis llegides, però aquesta proporció comença a disminuir entre les persones que fan de professores universitàries.
En l’escala més alta de la carrera acadèmica, les persones catedràtiques universitàries i les contractades, les dones ocupen un 25,5% i els homes un aclaparador 74,5%. S’han apuntat diverses causes a aquesta tendència a l’exclusió acadèmica no justificada pels resultats dels i de les estudiants. Una d’elles apunta a les inestables condicions econòmiques i laborals de l’àmbit de la recerca i la seva difícil compatibilitat amb un projecte de maternitat. Però també s’apunten altres causes, com l’existència de dinàmiques de poder en el mateix món de la recerca o les desigualtats en el finançament de la carrera investigadora.
